Justament era un dia molt assolellat, amb un sol molt
radiant, no, millor anem al gra... Un dia a la classe de 5è la professora va
donar als nens una notícia fantàstica, havíem d’anar a la platja, els
professors no ens deixaven anar tot sols, havíem d’anar amb ells.
L’autocar ens va venir a buscar i els nois i noies,
tan alegres com sempre, vam notar una cosa estranya. El Martí li va preguntar
al Miquel i a la Francis, que són els nostres professors, “falta molt?, és que
he d’anar al lavabo”. L’autocar va parar perquè el Martí i el conductor fessin
pis.
Quan el Martí va pujar a l’autocar, el conductor va
veure que el vehicle estava encallat entre pedres. La Francis va baixar per
ajudar el conductor i de cop, pufff, l’autobús es va posar en marxa tot sol i
va deixar fora el conductor i la Francis.
L’autocar va xocar contra una casa de platja. Mentre
el Miquel es recuperava ens va deixar muntar-nos en una llanxa de pedals. “Ens
hem endinsat molt”, va dir en Pol, “ja ho crec”, va dir
la Sofia i en Ricard. En Pablo va dir que tornéssim però no sabíem per on
anar!!!.
Van passar hores i hores fins que un remolí gegantí
d’aigua ens va empassar i la planxa es va tombar i del cop ens vam desmaiar
tots. Quan vam obrir els ulls estàvem a una platja, a una illa en forma d’ hac,
l’altra meitat de l’illa estava separada per un mur.
“On som”?! – vam preguntar uns quants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada